Tant de bo pogués entendre per quin les nostres vides se semblen tant i es troben i es retroben cada dues per tres i encara així, no podem viure junts, ni estar massa prop almenys, no físicament. Encara que ningú m'ha fet sentir gens tan físic com tu. Per que les coses de vegades són tan complicades?
Aprenc lluny de tu i tu, t'acostes a mi al lluny. Aprens amb coses que em van fer ser jo i et somric
en la distància prudent que ambdós hem posat pel mig.
Som lliures, ens diem, podem estimar. I encara així, entre tu i jo està clar que hi ha un amor que trenca límits i separacions mundanes.
Encara així, sort en la teva nova vida de renascut.

No hay comentarios:
Publicar un comentario