plaerdel'amorboig

Estimem i sofrim i val la pena. Malgrat que de vegades, el cor dolgui i la boca vulgui ser cuc de plom. Malgrat les llàgrimes, i les dissorts i les ganes d'esclatar i per què no dir-lo, de morir.+
Ay... però després està el plaer i aquestes mirades... les quals et devoren, les quals emboliquen, les quals fan volar. I la connexió i el plaer i la luxúria i el veritable amor de saliva, sexe i ànima.
La vida! que surt en cada sístole i diástole i ompli els pulmons, i l'espai, i tot tot tot es converteix en desig de no deixar de respirar i aprendre... Encara que de vegades dolgui, encara que de vegades com avui, vulguis morir de tant dolor.