De vegades ens sorprenem perseguint els records com a tal vegada prcura un mariner cec amb els seus ulls ,l'engany d'una llum que ve del mar, I tornem allí per a caure de nou, per a deixar partir aquests expressos que estripen l'alba perquè desitgen altres ciutats pures, algun lloc sense nom... Per a donar-li a aquesta nit que no ens ho mereix la moneda d'or refregada per la rara amistat que provoquen els versos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario